Gavarrera al camí del xucla

Gavarrera al camí del xucla

dimarts, 21 de desembre de 2010

El castell de Castellolí

A mitja baixada del maset anant cap a Castellolí hi ha el Castell de mil anys d'història.
 El camí fins al castell passa prop dels massos més imponents del terme, Can Soteres:

 Can Muset:

 
 Un cop davant del castell és fàcil trobar fòssils:







 Can Jaume Brugués a baix:


 El castell 'es en un turó que domina una gran extensió i els veïns de Castellolí ho aprofiten per alçar-hi  la creu estelada de Nadal:
                                             

dilluns, 13 de desembre de 2010

dimarts, 26 d’octubre de 2010

La Cursa de l'esquiador amenaça l'ecosistema protegit pel PEIN a la riera de Pierola

NOTA: m'he encarregat de posar en avís als organitzadors de la cursa  sobre la qüestió que es comenta en aquesta entrada, i del posibble perjudici a l'entorn natural protegit pel PEIN. Els mateixos organitzadors s'han mostrat receptius i s'està treballant per buscar alternatives i solucions. Esperem que l'Ajuntament dels Hostalets faci les actuacions necessàries, tot i que no va assistir cap membre de l'equip de govern a la reunió celebrada ahir dimecres.

El traçat de la Cursa de l'esquiador de BTT  transcorre per l'interior de l'àrea protegida pel PEIN Roques Blanques i per tant pot afectar molt negativament al punt més sensible d'aquest ecosistema que és el llit de la riera de Pierola, més amunt de Can Pujol. El pas de 500 BTT's a tota marxa pels estrets tàlvegs de la riera deixarà sense cap dubte una petja que podria tornar-se imborrable si el pas queda obert a la trinxamenta de motos i quads de cap de setmana que seguiran emprant el pas obert per la cursa. 

Des d'aquest bloc m'ha agradat explicar la sort que tenim la gent dels Hostalets des ser tan a prop dels   paisatges que he anat penjant en les fotografies. La intenció és de ajudar a que es mantinguin i a que es puguin disfrutar anant amb BTT. Però l'activitat d'anar amb bicicleta s'ha de fer amb molta cura perquè ens trobem al mig d'un medi natural especial i molt sensible.
Les rutes han de ser per camins, pels nostres camins tradicionals, que s'han de recuperar. Des d'aquí he denunciat el munt de camins públics barrats al pas per nou- vinguts propietaris que no saben respectar elscamins tradicionals perquè tampoc els coneixen. He comunicat a l'ajuntament que faci accions per re-obrir aquests camins perquè si no ho fem el que malmetrem són les àrees naturals alternatives. Però sembla que a l'equip de govern només els preocupa l'ecologia durant la campanya electoral, desprès ja els en preocupen d'altres de coses.
Parts del traçat de la Cursa s'han anat descrivint en bona part des d'aquest bloc, sense anar més lluny aquest estiu es va fer el tros que va de Can Pujol a la Cova de Pons, i aprofito per posar tres imatges de per on volen fer-la passar:



 Es demanen solucions i la feina ben feta¡. Qui s'hagi de moure que es mogui¡, el  camí públic de Can Grau continua tancat, i els seus propietaris barren el pas amb l'ajut de gossos ensinistrats, s'ha d'obrir¡ així evitarem el pas de marabuntes com la cursa de l'esquiador pel llit de la riera.Hi ha també l'alternativa de refer i restaurar el camí al Pla de les Ginestes, que ara està tancat per uns pocs metres de brossa. S'ha d'advertir a l'UEC Anoia del mal que poden fer, i que si no tenen medis per controlar-lo que rectifiquin el traçat, altres cops ho han fet per qüestions de menor importancia.
Prou barreres: 
                                                 Can Grau Vell: Els neorurals no volen que els molestin  
Solucions:
Camí de les Ginesteres: el camí queda tallat per la brossa, algun gestor de les àrees forestals com l'ADF de Collbató hauria d'encarregar-se de restaurar-lo.


 

dijous, 9 de setembre de 2010

Després de l'estiu, encara a mitja verema comença una nova temporada al blog

Per començar la nova temporada us proposo una sortida a la cova de Pons, la ruta la farem a peu des de Can Pujol fins a la cova pel llit de la riera de Pierola.

Ens trobarem el diumenge a davant del Casal a les 9 del matí.

La sortida es va fer però sense arribar a la Cova, la bardissa i les gavarreres que han crescut des de l'humida primavera ens ho impedeixen.

Algunes fotos del recorregut des de la sortida sota els plàtans de Can Pujol donen una idea de com és de diferent la riera a tal com la coneixem a l'altura de la plaça del roure:
















dilluns, 21 de juny de 2010

Els salts de Canaletes

Sempre tenen aigua però els darrers estius els han arribat a quedar bastant aixuts. No és el cas d'aquest any, i visitar-los pot ser una sorpresa per la quantitat d'aigua.



El camí d'anada des dels Hostalets travessa les planes de Can Torres i baixa pel bosc del Montardit, un cop allà, ens trobem amb les restes d'un bon grapat de tombes calcolítiques de 4.000 anys d'història. 
  
Es segueix el camí cap a Can Gallego i es pot enfilar sies vol fins a Canaletes, la vista de la vall de l'anoia és impressionant.
 

En arribar a la masia de la Bleda trobem el trencall cap al salt dels capellans,


Des d'aquí la baixada cap al salt de la mala dona ens ensenya menes diferents  d'orquídies.
 Hem de parar abans a la cova del costat del salt que sembla l'interior cobert de mosaics d'una esglèsia bizantina, potser d'aquí surten elscapellans:




I al final el salt,acompanyat, com no podia ser d'altra manera de la seva orquídia :


Seguim baixant per trobar els salts dels cupsi del cargol:





La tornada es pot fer per Can Feixes, els boscos de la Guixera, i can Ferrer del Coll.el paisatge des de Can Feixes és net i preservat:






dimecres, 26 de maig de 2010

Serra Alta

La Serra Alta és un lloc privilegiat per la facilitat de contemplar paisatges excepcionals. L'altura de la carena on es  troba permet veure la Cadireta gairebé al mateix nivell i des del punt més proper a la muntanya. També aquesta mateixa altura fa que Serra Alta es vegi des d'arreu, i que la incúria urbanística que es va permetre als Hostalets en aquells primers anys d'ajuntament democràtic hagi quedat patent per sempre.

Només cal dir que els permisos inicials per a la construcció de la urbanització van ser donats per obrir tallafocs i no carrers. Aleshores poca gent del poble se'n va preocupar, és més, fins i tot  algun regidor, que més endevant va ser membres de les llistes d'ERC ho trobava bé, dient que d'aquesta manera es trencava l'aspecte feréstec de la carena de Pierola¡¡, i   els demés tampoc es van atrevir a contradir els ànims especulatius d'en Ferrer del Coll, poderós terratinent d'aquelles èpoques.

Tot això és aigua passada, i aquí deixo dues imatges de la urbanització, una d'empolsinada per la nevada del març que ja fa temps volia penjar, i l'altra amb una visió de capvespre cap a la Riera de Pierola.

dimarts, 18 de maig de 2010

La balma de Can Solà

Més amunt de la cova del Pons, quan ja s'arriba als punts extrems del naixement de la Riera de Pierola hi trobem una altra cavitat de dimensions colossals, la balma de Can Solà, vista aqui en una foto de l'Enric Almirall:




Penjo el  mapa de la situació del lloc, algunes persones dels Hostalets ja m'han demanat com s'hi accedeix, perquè al poble no és massa conegut l'indret. Un camí fàcil és des de la benzinera Repsol, però amb BTT des  dels Hostalets s'hi pot anar per Can Matavell -des d'on contemplem l'església- cap al Bruc,

i pel camí de les Batalles continuar fins a can Solà. Pel camí criden l'atenció, ara al maig, conillets ben rogencs.





http://maps.google.es/maps?hl=es&ie=UTF8&t=k&ll=41.596638,1.750796&spn=0.007702,0.013733&z=16&source=embed

Dalt els plans, les terres verges que desconeixen la contaminació de l'agricultura química són un bon substrat per a diferents espècies d'orquídies, que tot i estar molt amenaçades pel musell del senglar i el trepig de "l'esparraguero", aquí hi són fàcils de veure, com aquestes abelleres,



La tornada als Hostalets, si la fem pel camí de les coves de cal Llucià, ens permet aturar-nos a altres balmes, més reduïdes però amb sense menys bellesa.



Seguidors

 
Support Wikipedia