La riera ben coneguda quan passa per Can Pujol, La Torre o Can Pons és molt diferent quan fa els primers passos pels esquerps torrents de més amunt de la Cova del Pons:
Per allà la erosió sobre les calcàries i els conglomerats obren alguns talls dignes de foto:
Abruptes i enfilats que sembla que vulguin competir amb les Magdalenes:
Per arribar-hi el camí més dret és el del Maset que baixa cap a les ruïnes de Can Canyelles.
De primer el paisatge s'obre al Port del Compte i al Pirineu:
I aviat cap a Montserrat:
Es creua el Torrent de Roques Blanques:
amb força aigua i algun saltant:
Més enllà s'arriba al Torrent de Cal Mata, prou esquerp com els seus barrancs veïns:
I seguint el camí dret en trobem les ruïnes:
Molt a prop de Cal Mata la riera recull les aigües que vénen de la Balma del Solà passant per sota l'A2:
Des d'aquest punt cap al Bruc, si hi anem pel camí de la Cova, s'arriba a la font:
i a la casa del mateix nom, perquè aprofita una d'aquestes obertures de la roca:
De tornada als Hostalets cal fer "zigazagues" per sortir-se'n dels camins barrats del nostre terme, en aquest cas més que barrat, "mutilat!"
A Can Pujol els ceps que semblen encara recargolats del fred de l'hivern ja començen a plorar, és primavera
I les flors dels ametllers estan a punt d'entrecreuar el pol·len d'una filera a l'altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada